HABITATGE RURAL
Es poden distingir tres tipus d'habitatges de camp:
- La domus (casa unifamiliar).
- La villa rústica (explotació agrícola pròpia del latifundi romà).
- La luxosa villa urbana (residència d'un gran propietari).
La domus:
Era una casa orientada cap a l'interior, gairebé sense finestres, amb una sola porta i, normalment, d'una sola planta; estava construïda al voltant d'un pati central semi-obert (atrium), el qual donaven diverses habitacions de la casa: habitacions (cubicula), el menjador, la cuina i la capella o l'alàrium, on s'hi celebraven els ritus de la religió.
L'atri era l'única estança que comunicava amb l'exterior, i estava cobert per un sostre i amb dos vessants invertits cap avall; quedava sense cobrir un espai rectangular al centre per on s'airejava la casa i es recollia l'aigua de la pluja.
Les parets estaven fetes de tova, maons de fang o per una argimassa de terra, pedres i sorra. Per sostenir el sostre es feien servir columnes de fusta, pedra o maó.
Cobrien les parets exteriors i columnes amb capes de guix. El sostre estava cobert de brancatge o palla, Els terres eren de terra atapeïda, però a la part noble de la casa els cobrien amb petites pedres fent dibuixos o mosaics.
La villa rústica:
Era molt gran i complexa. En l'època tardana, n'hi abundaven; fins i tot van donar lloc a poblats.
Els materials eren sòlids. Constava d'habitatges per a l'amo, habitatges per als esclaus i les seves famílies, grans magatzems per al gra, etc.Totes aquestes dependències estaven al voltant d'un gran pati tancat on es desaven els carros i els diferents estris per al conreu, junt amb un pou.
Hi destacava un calaboç per als esclaus que havien comès una falta.
La villa urbana:
On els propietaris dels latifundis hi habitaven de manera estable. Tenien totes les comoditats i els luxes de la ciutat. Podien tindre el privilegi també de ser aïllades en llocs escollits. Acostumaven a estar voltades per jardins, estanys o boscos.
HABITATGE DE CIUTAT
Es poden distingir tres tipus d'habitatges:
- Domus tradicional
- Habitatge de luxe
- Casa de pisos de lloguer
Domus tradicional:
Pròpia de la classe mitjana baixa, dels petits propietaris, artesans i comerciants.
Era un habitatge unifamiliar amb l'atri al centre. Solia tenir comoditats com per exemple aigua corrent. Acostumava a tenir dues plantes i a la part del davant hi podia haver locals comercials oberts al carrer.
Habitatge de luxe:
Era una casa luxosa mig romana i mig grega.
La part que donava al carrer mantenia la vella estructura de la domus però estava dedicada als negocis. També era lloc del despatx, de magatzems i rebost.
Per a la vida privada hi havia una altra casa junt a aquesta, lluny del soroll. Es buscava un espai més obert, més espaiós, més còmode i més luxós. Es situava al voltant d'un ampli pati interior envoltat de columnes al qual donaven les habitacions, el menjador, les cuines i les sales de rebre.
La decoració era molt luxosa; murals, mosaics, etc.
Pisos de lloguer:
Habitacions reduïdes i amb comoditats mínimes, com per exemple no tenien aigua corrent ni serveis.
Eren construïdes amb una materials barats. Eren un dels millors negocis per als capitalistes romans, i un perill constant per als pobres llogaters, ja que sovint s'ensorraven o hi havia incendis o assalts.
A Roma n'hi havia de 5 a 6 plantes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada