ET IN ARCADIA EGO

CARACTERÍSTIQUES DE "ET IN ARCADIA EGO"

Et in Arcadia ego és una pintura del francès NicolasPoussin.

L'obra és de gènere mitològic, al·legòric i pastoral i representa a tres pastors idealitzats i una dama disposats davant d'una tomba austera. Ha resultat molt influent en la història de l'art i recentment s'ha associat amb la pseudohistòria del Priorat de Sió en els llibres Sang santa, Sant greal i El Codi Da Vinci.

Poussin situa uns pastors amb els seus atributs, corones i bastons, en un paisatge plàcid i lluminós. Han perdut tot gest de torbació davant la mort, el crani que hi havia en una versió anterior ha desaparegut, la seva actitud de llegir i desxifrar ens indica que són uns pastors cultivats.

EL MISTERI DE LA RELACIÓ ENTRE EL "CODI DA VINCI" I "ET IN ARCADIA EGO"

En un turó al sud de França, es troba el poble Rennes-le-Château. A aquest, les boires de la religió i les teories de la conspiració es van unir fa segles per crear un misteri que avui dia, encara segueix sorprenent i necessita una resposta. Aquest poble és molt petit, però és considerat com a un lloc sagrat, ja que és un amagatall de tresors ocults i d’un enigma que no vol ser desvetllat.

Al 1885 Francois-Bérenger Saunière (un sacerdot), va arribar al poble, on la seva vida va passar sense cap tipus d’ensurts.

A l’any 1891, a l’esglèsia es necessitava fer reparacions, i va decidir tirar caminar els seus plans per fer-les. Un dia va trobar a unes de les columnes de l’altar 4 pergamins amb una escriptura críptica la qual va decidir desxifrar.

Dos dels documents parlaven sobre llinatges de sang, però els altres dos tenien missatges en llatí, un amb un codi simple i l’altre complex. El missatge de codi complex el va enviar, juntament amb els altres, a l’Emile Hoffet, un lingüista i criptòleg.

Bérenger Saunière va ser enviat a París on hi va estar molt còmode. Va atendre festes de societat i balls durant la seva estada. Quan el missatge va ser desxifrat això és el que es va trobar:
"Pastora, cap temptació que Poussin, Teniers guarden la clau; pau 681. Per les creus del cavall de Déu, va completar o destruir aquest dimoni del guardià a mig dia. Pomes blaus. "
L'altre missatge era del mateix tipus:
"Per Dagoberto II, rei, ja Sió pertany aquest tresor i ell està allà mort".

Resolent l'endevinalla:

Era obvi que Saunière va poder desxifrar el missatge i és acceptable que hagi pres en compte el text: "Poussin, Teniers guarden la clau".

Abans de tornar al poble, va comprar tres reproduccions els quals els originals s'exhibien al Louvre; una d'elles era "Els pastors d'Arcadia", en la qual mostra el poble de Rennes-le-Château al fons. El seu autor era Nicolás Poussin (1594-1665). També va aconseguir una altra reproducció, però aquesta vegada de David Teniers (1610-1690). L'altre quadre pel qual va pagar, segueix sent un misteri de què tractava o el seu autor.
En els quadres de Poussin i Teniers es pot llegir el missatge que encapçala aquest article: "Et in Arcadia ego", mostrat sobre una gran làpida voltada per pastors.

Un cop estava a casa, Saunière va iniciar una tasca d'investigació titànica. Ell era l’únic que sabia el que buscava específicament.

En el cementiri de l'església va trobar una tomba amb un missatge que era un perfecte anagrama d'aquell que es llegeix en els quadres.
A partir d'aquest moment, la vida d’aquest home va canviar per complet. De ser pobre va passar a no tenir problemes econòmics.

També es va convertir en un personatge molt influent, fins i tot l’arxiduc d'Àustria Francisco José el va visitar a casa seva. Es diu que el papa es feia amb ell. Què va ser el que va succeir que un capellà amb una economia que només li donava per menjar, de sobte es converteix en un adinerat potentat? Amb part dels seus diners va manar edificar un castell que es va batejar amb el nom de Torre de Magdala i una residència a la qual va nomenar Vila Bethania.

Saunière va prendre com a passatemps la col·lecció, però curiosament, els segells sempre portaven la imatge dels membres de les cases reials.
Una dada molt desconcertant és que el mossen va ordenar col·locar a la porta de l'església el text "terribilis est locus iste" en la base es troba el que sembla ser una mitra papal.

Tot anava perfecte fins que el 17 de gener de 1911 va caure fulminat per una malaltia que no va poder curar-se.

El veritablement estrany és que el dia 12, Maria Denarnaud (la seva mestressa de claus) havia encarregat una finestra pel seu amo. Una altra curiositat és que el 17 de gener és també la data de la defunció del Marquès de Hautpoul. Aquesta mateixa data és el dia de la festivitat de Sant Sulpici, dia molt apreciat per Saunière. Cinc dies després, Francois-Bérenger Saunière va morir. Una llegenda explica que el sacerdot que va anar a donar-li l'extrema unció, va entrar a la recambra de l’orientador agonitzant per escoltar la seva confessió. Minuts després, el mossen va sortir del lloc molt alterat. Què hi haurà escoltat com per posar-ho així? Això és matèria d'especulació encara en aquests dies.
Saunière va ser enterrat prèvia cerimònia a la Torre de Magdala. El van asseure en un tron, vestit amb una estranya túnica molt costosa i adornada. Les persones que van atendre el vetlla es trobaven igualment vestides. Per a molts estudiosos, aquesta cerimònia és un anacronisme si prenem en compte que va passar a principis del segle XX.

HABITATGES A LA ROMA ANTIGA

HABITATGE RURAL

Es poden distingir tres tipus d'habitatges de camp:

1. La domus (casa unifamiliar).
2. La villa rústica (explotació agrícola pròpia del latifundi romà).
3. La luxosa villa urbana (residència d'un gran propietari).

La domus: 

Era una casa orientada cap a l'interior, gairebé sense finestres, amb una sola porta i, normalment, d'una sola planta; estava construïda al voltant d'un pati central semi-obert (atrium), el qual donaven diverses habitacions de la casa: habitacions (cubicula), el menjador, la cuina i la capella o l'alàrium, on s'hi celebraven els ritus de la religió.

L'atri era l'única estança que comunicava amb l'exterior, i estava cobert per un sostre i amb dos vessants invertits cap avall; quedava sense cobrir un espai rectangular al centre per on s'airejava la casa i es recollia l'aigua de la pluja.

Les parets estaven fetes de tova, maons de fang o per una argimassa de terra, pedres i sorra. Per sostenir el sostre es feien servir columnes de fusta, pedra o maó.

Cobrien les parets exteriors i columnes amb capes de guix. El sostre estava cobert de brancatge o palla, Els terres eren de terra atapeïda, però a la part noble de la casa els cobrien amb petites pedres fent dibuixos o mosaics.
 

La villa rústica:

Era molt gran i complexa. En l'època tardana, n'hi abundaven; fins i tot van donar lloc a poblats.

Els materials eren sòlids. Constava d'habitatges per a l'amo, habitatges per als esclaus i les seves famílies, grans magatzems per al gra, etc.Totes aquestes dependències estaven al voltant d'un gran pati tancat on es desaven els carros i els diferents estris per al conreu, junt amb un pou.

Hi destacava un calaboç per als esclaus que havien comès una falta.
 

La villa urbana:

On els propietaris dels latifundis hi habitaven de manera estable. Tenien totes les comoditats i els luxes de la ciutat. Podien tindre el privilegi també de ser aïllades en llocs escollits. Acostumaven a estar voltades per jardins, estanys o boscos.

HABITATGE DE CIUTAT

Es poden distingir tres tipus d'habitatges: 

1. Domus tradicional
2. Habitatge de luxe
3. Casa de pisos de lloguer

Domus tradicional:

Pròpia de la classe mitjana baixa, dels petits propietaris, artesans i comerciants.

Era un habitatge unifamiliar amb l'atri al centre. Solia tenir comoditats com per exemple aigua corrent. Acostumava a tenir dues plantes i a la part del davant hi podia haver locals comercials oberts al carrer.

Habitatge de luxe:

Era una casa luxosa mig romana i mig grega.

La part que donava al carrer mantenia la vella estructura de la domus però estava dedicada als negocis. També era lloc del despatx, de magatzems i rebost. 

Per a la vida privada hi havia una altra casa junt a aquesta, lluny del soroll. Es buscava un espai més obert, més espaiós, més còmode i més luxós. Es situava al voltant d'un ampli pati interior  envoltat de columnes al qual donaven les habitacions, el menjador, les cuines i les sales de rebre.

La decoració era molt luxosa; murals, mosaics, etc.

 

Pisos de lloguer:

Habitacions reduïdes i amb comoditats mínimes, com per exemple no tenien aigua corrent ni serveis.

Eren construïdes amb una materials barats. Eren un dels millors negocis per als capitalistes romans, i un perill constant per als pobres llogaters, ja que sovint s'ensorraven o hi havia incendis o assalts.

A Roma n'hi havia de 5 a 6 plantes.

https://www.youtube.com/watch?v=lAMD7xlnaXw

BARCELONA ROMANA

HISTÒRIA DE BÀRCINO:

Els romans van arribar a l'actual territori català en el 218 aC, quan un exèrcit manat per Cneu Corneli Escipió,que actuava com a deixat del seu germà Publi, desembarcà a Empúries amb la finalitat de convertir-la en una base de suport militar en la llarga lluita que Roma sostenia amb els cartaginesos pel domini del Mediterrani. En els anys de trànsit entre el s. III i II aC, aquest procés poblador va anar avançant per una àmplia zona del territori. En aquell mateix temps, els romans van mantenir contacte directe amb les civilitzacions d'ibers de la zona i van convertir les seves poblacions en centres de control romà, i inclús les potenciaren. Amb el pas del temps i les conquestes, aquelles poblacions van acabar romanitzades del tot i els antics assentaments ibers van convertir-se en ciutats romanes, de vegades traslladant-se a una nova ubicació propera. Bàrcino va ser una d'aquestes ciutats, entre l'any 15 i 13 aC, en època de l'emperador August, on els romans van aixecar en el Mons Taber un temple de 12 metres d'alçada, just al mig de l'actual barri Gòtic de Barcelona.

Bàrcino apareix en un moment de gran impuls urbà, que va estendre's fins a la mort d'August, l'any 14 dC. La ciutat tenia la típica estructura romana de les ciutats, amb una forma octogonal i amb una distribució en quadrícula dels habitatges i edificis que conformaven la ciutat. Bàrcino era una ciutat petita comparada amb altres ciutat de la península: el clos emmurallat delimitava unes 10 hectàrees i en la seva màxima esplendor demogràfica va assolir els 2.000 habitants.

Una part significativa de l'antiga Bàrcino és visible al subsòl arqueològic del Museu d'Història de Barcelona, on també es conserven testimonis dels seus monuments i de la vida quotidiana dels seus habitants.

ESPAIS I ORGANITZACIÓ DE LA CIUTAT:

La disposició de les portes d'accés a la ciutat i les restes arqueològiques que s'han trobat fan pensar que l'interior del recinte estava organitzat a la manera dels castrum:

• Una via llarga central, Decumanus maximus, de 825 m., que travessa la ciutat des de la Porta Praetoria (ara Portal del Bisbe, a la plaça Nova), passant pels actuals carrers del Bisbe, de la Ciutat i de Regomir fins a la Porta Decumana. D'aquestes dues portes, del portal del Bisbe en queden encara les torres a la plaça Nova, mentre que de la Porta Decumana se n'han excavat les restes al carrer de Regomir.

• Una via també central, perpendicular a l'anterior, Cardo maximus, de 550 m, que uneix la Porta principalis sinistra (plaça de l'Àngel) i la Porta principalis dextra (que estava entre els carrers de Ferran i del Call) i que passava pel carrer de la Llibreteria i un tram del carrer del Call.

• Unes vies secundàries, decumani minores, paral·leles al Decumanus maximus, (actual carrer dels Gegants, ptge. de l'Ensenyança i carrer de Sant Domènec del Call).

• Altres vies secundàries, cardines minores, aquestes, repetint l'esquema, paral·leles al Cardo maximus (com ara els carrers de Sant Sever, la baixada de Santa Clara, els carrers de la Pietat, del Bisbe Caçador, de la Font de Sant Miquel, i la baixada de Sant Miquel).

Dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat: confluïen a la muralla al costat de la porta de l'actual plaça Nova, on actualment se n'han conservat restes. Degut això, el record dels aqüeductes ha perdurat en els noms d'alguns carrers (dels Arcs, de les Voltes...). L'aigua que fornien els aqüeductes devia provenir de Collserola, en un cas, i del Besòs, en l'altre.

En els espais delimitats per aquests carrers hi havia construïdes les domus (cases), els edificis públics i termae (banys) i d'altres com són el fòrum, el temple, etc.

Quant als edificis, a Bàrcino hi havia per una part els habitatges, i per l'altra banda els edificis d'ús públic. Recents estudis de l'arqueòloga Jordina Sales confirmen la hipòtesi d'una arena o amfiteatre a l'indret on actualment hi ha l'església de Santa Maria del Mar (antigament anomenada Santa Maria de les Arenes, potser com un topònim romanent de l'època romana), fora de les muralles, al qual amfiteatre s'accediria per l'actual carrer de l'Argenteria, que arrencava davant de la porta de llevant de la muralla romana.

Els ciutadans de Bàrcino tenien un teatre i també unes termes. A la ciutat hi havia domus, cases separades les unes de les altres on vivia una família. Era normal, perquè Bàrcino era una colònia de militars retirats que tenien un sou elevat. També hi havia les insulae com s'ha dit, que eren blocs de pisos (màxim 4), amb poques habitacions en cada planta i de material poc resistent, on vivien la gent més humil o d'economia mitjana.

En qualsevol cas, Bàrcino gaudia d'una economia força elevada, ja que mantenia molt terreny de cultiu i era una zona portuària on es feia molt comerç de vins, cereals, marisc i peix.

PARTS DE LA CIUTAT A DESTACAR:

El fòrum de Bàrcino estava en la confluència del Decumanus Maximus amb el Cardo Maximus i abraçava un ampli espai situat, aproximadament, entre els carrers de la Llibreteria, de la Pietat, de Sant Domènec del Call i de la Freneria. Per tant, aquest espai inclouria l'actual Palau de la Generalitat. S'hi alçava un gran temple, construït entre el final del segle I aC i el començament del segle I dC. i probablement dedicat al culte imperial d'August.

El temple de Bàrcino estava dedicat a August, primer emperador i fundador de Bàrcino. Va ser construït pocs anys després de la fundació de la ciutat. Entre la columnata d'ordre corinti se situava la cella, un domicili que contenia la imatge o escultura de l'emperador August. Les cerimònies es feien a l'exterior del temple. Sembla que, a més del Temple d'August, el conjunt estava presidit per un o dos temples menors més. Del Temple d'August avui se'n conserven quatre columnes i un part del podi de l'angle est (carrer Paradís).

 CLASSES SOCIALS:

- Els ciutadans (cives):  nascuts a la ciutat o que n’havien obtingut la ciutadania.

- Els domiciliats sense ciutadania (incolae).

- Els residents transitoris (hospitales).

- Els esclaus: sense drets.

Ciutadans i domiciliats pagaven impostos municipals, encara que només els ciutadans de ple dret podien ocupar llocs de govern. Només a partir de l’any 212, després de l’aprovació de la Constitució, la resta d'homes lliures de les províncies van poder axercir els drets de ciutadania. 

ÒRGANS DE GOVERN:

Com era una colònia, els seus òrgans de govern eren similars als de la capital de l’imperi:

- Dos duòvirs: feien la funció dels cònsols.

- Dos duòvirs quinquennals: feien la funció dels censors. El seu càrrec durava cinc anys, mentre que la resta de magistratures sols s’exercia un any.

- Edils (ædiles): Els regidors vigilaven els carrers i les institucions públiques.

- Ordo decuriorum: era la cúria municipal, formada per un centenar de membres (curials), era una assemblea que tractava tots els aspectes de poder de la ciutat (polítics, administratius, judicials). La cúria es renovava cada 5 anys, encara que per poder exercir-hi es requeria ser home lliure i posseir patrimoni. Dos representants presidien la cúria per un any, i tenien poder civil, criminal i fins i tot militar.

Altres funcionaris, elegibles cada 5 anys, s’encarregaven del cens, els patrimonis, les finances i els cultes ordinaris (sacerdots o pontífexs) o imperials (sevir augustal), entre altres activitats.

RESTES ROMANES DE BARCINO:

https://www.youtube.com/watch?v=oIeiDlCKbAM

https://www.youtube.com/watch?v=uv1KeB41ZZA

https://www.youtube.com/watch?v=KpuKmflk2is

 https://www.youtube.com/watch?v=98VjPG1h7RQ

https://www.youtube.com/watch?v=98VjPG1h7RQ