CARACTERÍSTIQUES DE "ET IN ARCADIA EGO"
Et in Arcadia ego és una pintura del francès NicolasPoussin.
L'obra és de gènere mitològic, al·legòric i pastoral i
representa a tres pastors idealitzats i una dama disposats davant d'una tomba
austera. Ha resultat molt influent en la història de l'art i recentment s'ha
associat amb la pseudohistòria del Priorat de Sió en els llibres Sang santa, Sant greal
i El Codi Da Vinci.
Poussin situa uns pastors amb els seus atributs, corones i
bastons, en un paisatge plàcid i lluminós. Han perdut tot gest de torbació
davant la mort, el crani que hi havia en una versió anterior ha desaparegut, la
seva actitud de llegir i desxifrar ens indica que són uns pastors cultivats.
EL MISTERI DE LA RELACIÓ ENTRE EL "CODI DA VINCI" I "ET IN ARCADIA EGO"
En un turó
al sud de França, es troba el poble Rennes-le-Château. A aquest, les boires
de la religió i les teories de la conspiració es van unir fa segles per crear
un misteri que avui dia, encara
segueix sorprenent i necessita una resposta. Aquest poble és molt petit, però
és considerat com a un lloc sagrat,
ja que és un amagatall de tresors ocults
i d’un enigma que no vol ser
desvetllat.
Al 1885 Francois-Bérenger
Saunière (un sacerdot), va
arribar al poble, on la seva vida va passar sense cap tipus d’ensurts.
A l’any 1891, a l’esglèsia es necessitava fer reparacions, i va decidir tirar caminar
els seus plans per fer-les. Un dia va trobar a unes de les columnes de l’altar 4 pergamins amb una escriptura críptica la qual va decidir
desxifrar.
Dos dels documents parlaven sobre llinatges de sang, però els altres dos tenien missatges en llatí, un amb un codi simple i l’altre complex. El
missatge de codi complex el va enviar, juntament amb els altres, a l’Emile Hoffet, un lingüista i criptòleg.
Bérenger Saunière va ser
enviat a París on hi va estar molt
còmode. Va atendre festes de societat i balls durant la seva estada. Quan el
missatge va ser desxifrat això és el que es va trobar:
"Pastora, cap temptació que Poussin, Teniers guarden la clau; pau 681. Per les creus del cavall de Déu, va completar o destruir aquest dimoni del guardià a mig dia. Pomes blaus. "
L'altre missatge era del mateix tipus:
"Per Dagoberto II, rei, ja Sió pertany aquest tresor i ell està allà mort".
"Pastora, cap temptació que Poussin, Teniers guarden la clau; pau 681. Per les creus del cavall de Déu, va completar o destruir aquest dimoni del guardià a mig dia. Pomes blaus. "
L'altre missatge era del mateix tipus:
"Per Dagoberto II, rei, ja Sió pertany aquest tresor i ell està allà mort".
Resolent
l'endevinalla:
Era obvi que Saunière va poder desxifrar el missatge i és acceptable que hagi pres en compte el text: "Poussin, Teniers guarden la clau".
Abans de tornar al poble, va comprar tres reproduccions els quals els originals
s'exhibien al Louvre; una d'elles era "Els
pastors d'Arcadia", en la qual mostra el poble de Rennes-le-Château al
fons. El seu autor era Nicolás Poussin
(1594-1665). També va aconseguir una altra reproducció, però aquesta vegada de David Teniers (1610-1690). L'altre quadre pel qual va pagar, segueix sent
un misteri de què tractava o el seu autor.
En els quadres de Poussin i Teniers es pot llegir el missatge que encapçala aquest article: "Et in Arcadia ego", mostrat sobre una gran làpida voltada per pastors.
En els quadres de Poussin i Teniers es pot llegir el missatge que encapçala aquest article: "Et in Arcadia ego", mostrat sobre una gran làpida voltada per pastors.
Un cop estava a casa, Saunière va iniciar una tasca d'investigació titànica. Ell era l’únic que sabia el que buscava específicament.
En el
cementiri de l'església va trobar una
tomba amb un missatge que era un perfecte anagrama d'aquell que es llegeix en els quadres.
A partir d'aquest moment, la vida d’aquest home va canviar per complet. De ser pobre va passar a no tenir problemes econòmics.
A partir d'aquest moment, la vida d’aquest home va canviar per complet. De ser pobre va passar a no tenir problemes econòmics.
També es va convertir en un personatge molt influent,
fins i tot l’arxiduc d'Àustria Francisco
José el va visitar a casa seva. Es diu que el papa es feia amb ell. Què va
ser el que va succeir que un capellà amb una economia que només li donava per
menjar, de sobte es converteix en un adinerat potentat? Amb part dels seus
diners va manar edificar un castell
que es va batejar amb el nom de Torre de
Magdala i una residència a la qual va nomenar Vila Bethania.
Saunière va
prendre com a passatemps la col·lecció, però curiosament, els segells sempre
portaven la imatge dels membres de les
cases reials.
Una dada molt desconcertant és que el mossen va ordenar col·locar a la porta de l'església el text "terribilis est locus iste" en la base es troba el que sembla ser una mitra papal.
Una dada molt desconcertant és que el mossen va ordenar col·locar a la porta de l'església el text "terribilis est locus iste" en la base es troba el que sembla ser una mitra papal.
Tot anava perfecte fins que el 17 de gener de 1911 va caure fulminat per una malaltia que no va
poder curar-se.
El veritablement estrany és que el dia 12, Maria Denarnaud (la seva mestressa de claus) havia
encarregat una finestra pel seu amo. Una altra curiositat és que el 17 de gener és també la data de la
defunció del Marquès de Hautpoul.
Aquesta mateixa data és el dia de la festivitat de Sant Sulpici, dia molt apreciat per Saunière. Cinc dies després,
Francois-Bérenger Saunière va morir. Una llegenda explica que el sacerdot que
va anar a donar-li l'extrema unció, va entrar a la recambra de l’orientador
agonitzant per escoltar la seva confessió. Minuts després, el mossen va sortir
del lloc molt alterat. Què hi haurà escoltat com per posar-ho així? Això és
matèria d'especulació encara en aquests dies.
Saunière va ser enterrat prèvia cerimònia a la Torre de Magdala. El van asseure en un tron, vestit amb una estranya túnica molt costosa i adornada. Les persones que van atendre el vetlla es trobaven igualment vestides. Per a molts estudiosos, aquesta cerimònia és un anacronisme si prenem en compte que va passar a principis del segle XX.
Saunière va ser enterrat prèvia cerimònia a la Torre de Magdala. El van asseure en un tron, vestit amb una estranya túnica molt costosa i adornada. Les persones que van atendre el vetlla es trobaven igualment vestides. Per a molts estudiosos, aquesta cerimònia és un anacronisme si prenem en compte que va passar a principis del segle XX.
