diumenge, 18 d’octubre del 2015

ET IN ARCADIA EGO




CARACTERÍSTIQUES DE "ET IN ARCADIA EGO"

Et in Arcadia ego és una pintura del francès NicolasPoussin.
L'obra és de gènere mitològic, al·legòric i pastoral i representa a tres pastors idealitzats i una dama disposats davant d'una tomba austera. Ha resultat molt influent en la història de l'art i recentment s'ha associat amb la pseudohistòria del Priorat de Sió en els llibres Sang santa, Sant greal i El Codi Da Vinci.
Poussin situa uns pastors amb els seus atributs, corones i bastons, en un paisatge plàcid i lluminós. Han perdut tot gest de torbació davant la mort, el crani que hi havia en una versió anterior ha desaparegut, la seva actitud de llegir i desxifrar ens indica que són uns pastors cultivats.



EL MISTERI DE LA RELACIÓ ENTRE EL "CODI DA VINCI" I "ET IN ARCADIA EGO"


En un turó al sud de França, es troba el poble Rennes-le-Château. A aquest, les boires de la religió i les teories de la conspiració es van unir fa segles per crear un misteri que avui dia, encara segueix sorprenent i necessita una resposta. Aquest poble és molt petit, però és considerat com a un lloc sagrat, ja que és un amagatall de tresors ocults i d’un enigma que no vol ser desvetllat.
Al 1885 Francois-Bérenger Saunière (un sacerdot), va arribar al poble, on la seva vida va passar sense cap tipus d’ensurts.
A l’any 1891, a l’esglèsia es necessitava fer reparacions, i va decidir tirar caminar els seus plans per fer-les. Un dia va trobar a unes de les columnes de l’altar 4 pergamins amb una escriptura críptica la qual va decidir desxifrar.
Dos dels documents parlaven sobre llinatges de sang, però els altres dos tenien missatges en llatí, un amb un codi simple i l’altre complex. El missatge de codi complex el va enviar, juntament amb els altres, a l’Emile Hoffet, un lingüista i criptòleg.
Bérenger Saunière va ser enviat a París on hi va estar molt còmode. Va atendre festes de societat i balls durant la seva estada. Quan el missatge va ser desxifrat això és el que es va trobar:
"Pastora, cap temptació que Poussin, Teniers guarden la clau; pau 681. Per les creus del cavall de Déu, va completar o destruir aquest dimoni del guardià a mig dia. Pomes blaus. "
L'altre missatge era del mateix tipus:
"Per Dagoberto II, rei, ja Sió pertany aquest tresor i ell està allà mort".


Resolent l'endevinalla:

Era obvi que Saunière va poder desxifrar el missatge i és acceptable que hagi pres en compte el text: "Poussin, Teniers guarden la clau".
Abans de tornar al poble, va comprar tres reproduccions els quals els originals s'exhibien al Louvre; una d'elles era "Els pastors d'Arcadia", en la qual mostra el poble de Rennes-le-Château al fons. El seu autor era Nicolás Poussin (1594-1665). També va aconseguir una altra reproducció, però aquesta vegada de David Teniers (1610-1690). L'altre quadre pel qual va pagar, segueix sent un misteri de què tractava o el seu autor.
En els quadres de Poussin i Teniers es pot llegir el missatge que encapçala aquest article: "Et in Arcadia ego", mostrat sobre una gran làpida voltada per pastors.
Un cop estava a casa, Saunière va iniciar una tasca d'investigació titànica. Ell era l’únic que sabia el que buscava específicament.
En el cementiri de l'església va trobar una tomba amb un missatge que era un perfecte anagrama d'aquell que es llegeix en els quadres.
A partir d'aquest moment, la vida d’aquest home va canviar per complet. De ser pobre va passar a no tenir problemes econòmics.
També es va convertir en un personatge molt influent, fins i tot l’arxiduc d'Àustria Francisco José el va visitar a casa seva. Es diu que el papa es feia amb ell. Què va ser el que va succeir que un capellà amb una economia que només li donava per menjar, de sobte es converteix en un adinerat potentat? Amb part dels seus diners va manar edificar un castell que es va batejar amb el nom de Torre de Magdala i una residència a la qual va nomenar Vila Bethania.
Saunière va prendre com a passatemps la col·lecció, però curiosament, els segells sempre portaven la imatge dels membres de les cases reials.
Una dada molt desconcertant és que el mossen va ordenar col·locar a la porta de l'església el text "terribilis est locus iste" en la base es troba el que sembla ser una mitra papal.
Tot anava perfecte fins que el 17 de gener de 1911 va caure fulminat per una malaltia que no va poder curar-se.





El veritablement estrany és que el dia 12, Maria Denarnaud (la seva mestressa de claus) havia encarregat una finestra pel seu amo. Una altra curiositat és que el 17 de gener és també la data de la defunció del Marquès de Hautpoul. Aquesta mateixa data és el dia de la festivitat de Sant Sulpici, dia molt apreciat per Saunière. Cinc dies després, Francois-Bérenger Saunière va morir. Una llegenda explica que el sacerdot que va anar a donar-li l'extrema unció, va entrar a la recambra de l’orientador agonitzant per escoltar la seva confessió. Minuts després, el mossen va sortir del lloc molt alterat. Què hi haurà escoltat com per posar-ho així? Això és matèria d'especulació encara en aquests dies.
Saunière va ser enterrat prèvia cerimònia a la Torre de Magdala. El van asseure en un tron, vestit amb una estranya túnica molt costosa i adornada. Les persones que van atendre el vetlla es trobaven igualment vestides. Per a molts estudiosos, aquesta cerimònia és un anacronisme si prenem en compte que va passar a principis del segle XX.




















divendres, 9 d’octubre del 2015

HABITATGES A LA ROMA ANTIGA



HABITATGE RURAL

Es poden distingir tres tipus d'habitatges de camp:
  1. La domus (casa unifamiliar).
  2. La villa rústica (explotació agrícola pròpia del latifundi romà).
  3. La luxosa villa urbana (residència d'un gran propietari).


La domus: 

Era una casa orientada cap a l'interior, gairebé sense finestres, amb una sola porta i, normalment, d'una sola planta; estava construïda al voltant d'un pati central semi-obert (atrium), el qual donaven diverses habitacions de la casa: habitacions (cubicula), el menjador, la cuina i la capella o l'alàrium, on s'hi celebraven els ritus de la religió.
L'atri era l'única estança que comunicava amb l'exterior, i estava cobert per un sostre i amb dos vessants invertits cap avall; quedava sense cobrir un espai rectangular al centre per on s'airejava la casa i es recollia l'aigua de la pluja.
Les parets estaven fetes de tova, maons de fang o per una argimassa de terra, pedres i sorra. Per sostenir el sostre es feien servir columnes de fusta, pedra o maó.
Cobrien les parets exteriors i columnes amb capes de guix. El sostre estava cobert de brancatge o palla, Els terres eren de terra atapeïda, però a la part noble de la casa els cobrien amb petites pedres fent dibuixos o mosaics.
 

La villa rústica:

Era molt gran i complexa. En l'època tardana, n'hi abundaven; fins i tot van donar lloc a poblats.
Els materials eren sòlids. Constava d'habitatges per a l'amo, habitatges per als esclaus i les seves famílies, grans magatzems per al gra, etc.Totes aquestes dependències estaven al voltant d'un gran pati tancat on es desaven els carros i els diferents estris per al conreu, junt amb un pou.
Hi destacava un calaboç per als esclaus que havien comès una falta.
 

La villa urbana:

On els propietaris dels latifundis hi habitaven de manera estable. Tenien totes les comoditats i els luxes de la ciutat. Podien tindre el privilegi també de ser aïllades en llocs escollits. Acostumaven a estar voltades per jardins, estanys o boscos.


HABITATGE DE CIUTAT

Es poden distingir tres tipus d'habitatges: 
  1. Domus tradicional
  2. Habitatge de luxe
  3. Casa de pisos de lloguer

Domus tradicional:

Pròpia de la classe mitjana baixa, dels petits propietaris, artesans i comerciants.
Era un habitatge unifamiliar amb l'atri al centre. Solia tenir comoditats com per exemple aigua corrent. Acostumava a tenir dues plantes i a la part del davant hi podia haver locals comercials oberts al carrer.


Habitatge de luxe:

Era una casa luxosa mig romana i mig grega.
La part que donava al carrer mantenia la vella estructura de la domus però estava dedicada als negocis. També era lloc del despatx, de magatzems i rebost. 
Per a la vida privada hi havia una altra casa junt a aquesta, lluny del soroll. Es buscava un espai més obert, més espaiós, més còmode i més luxós. Es situava al voltant d'un ampli pati interior  envoltat de columnes al qual donaven les habitacions, el menjador, les cuines i les sales de rebre.
La decoració era molt luxosa; murals, mosaics, etc.
 

Pisos de lloguer:

Habitacions reduïdes i amb comoditats mínimes, com per exemple no tenien aigua corrent ni serveis.
Eren construïdes amb una materials barats. Eren un dels millors negocis per als capitalistes romans, i un perill constant per als pobres llogaters, ja que sovint s'ensorraven o hi havia incendis o assalts.
A Roma n'hi havia de 5 a 6 plantes.